Estrenat el dia 7 de setembre de 1977 al Teatro Argensola (Barbastro).
Es va representar fins el 30 de novembre de 1977

“Torna“: Quan una mercaderia que es ven no arriba exactament al pes demanat, allò que s’hi afegeix perquè acabi de fer el pes.

El 2 de març de 1974 Puig Antich i el polonès Heinz Chez morien executats a Barcelona i a Tarragona respectivament. Del primer se n’ha parlat molt i encara se’n continua parlant, donada la seva condició de polític. En canvi, Heinz Chez va morir com una rata, car estava marcat amb l’estigma de delinqüent comú. Tanmateix, la paradoxa rau en el fet que aquesta execució s’efectuà amb una finalitat política, constituint la “torna” de l’execució de Puig Antich, a fi de desorientar l’opinió pública predisposada a confondre fàcilment, en aquells moments, els termes d’activista polític i de delinqüent comú.

La patètica vida de Heinz Chez és gairebé misteriosa, fins i tot pels qui van poder tractar-lo íntimament. Segons llur testimoniatge, Heinz era un home enigmàtic, del qual en sabem molt poques coses. Ell mateix havia narrat la mort dels seus pares durant la guerra, quan tenia cinc anys, l’internament en un camp de nens alemany, el seu ofici de comediant de carrer per tal de guanyar-se la vida, el pas errívol i solitari a través de diversos països, fins el dia en què disparà mortalment sobre un guàrdia civil en un càmping de la província de Tarragona…

Ni abans ni després de l’execució no es donà a conèixer ningú com a família ni amic seu. Es tractava, sens dubte, d’un autèntic solitari que fou passat pel garrot vil sense saber-ne gairebé res sobre la seva persona i les seves accions (el seu nom és possible que sigui fals).

L’espectacle s’ha creat com una versió lliure sobre el tema, amb la finalitat essencial de salvar de l’oblit una entre tantes injustícies comeses en nom d’això que s’anomena justícia i que confia que la pols dels anys enterri els episodis obscurs. Malgrat la simplicitat en el tractament dels elements i la narrativa, algunes de les situacions són autènticament reals. No obstant, tampoc volem que sigui una tragèdia, sinó una gran comèdia de màscares, tal com devia ésser, la visió de Chez, tant dels fets, com de les persones que el voltaven, car hem de tenir en compte, que ell desconeixia la llengua, els costums, les lleis i els ritus judicials de l’Estat Espanyol.

(Text que figurava en el programa de mà de l’obra l’any 1977 i que va ser una peça fonamental per definir l’acusació del Tribunal Militar)