La trilogia

L'OBRA

Estrenada el 20 de setembre del 2001 al Teatre Poliorama de Barcelona.
Es va representar fins l’1 de març del 2003.

Les obres que presentem no són exclusivament la descripció de tres personalitats diferents, signifiquen també en conjunt una visió dels costums, contradiccions, vulgaritats o genialitats que afecten a la gent d’aquest racó del Mediterrani.

Algú que desconegués el nostre territori podria, a través d’aquesta trilogia, fer-se una idea global d’alguns trets fonamentals que el caracteritzen. No per això, cal parlar de característiques tan excepcionals com per a necessitar codis d’accés ni justificar vel·leïtats ètniques, perquè en el món occidental avui tothom posseeix una voluntat igualitària realment lloable, amb molt bons resultats pel que fa referència a l’objectiu de la clonització general.

Els elements que configuren la vida quotidiana d’aquest país s’han uniformitzat de tal manera, que només en el terreny dels deliris trobem algunes versions diferents d’una realitat, circumscrita cada vegada més a la funcionalitat del mercat.

En aquest sentit, i per diferents raons, els nostres personatges posseeixen tots tres les mateixes característiques delirants.

L’excepcional sentit comú de Dalí apareix com un deliri quan es mostra en forma pictòrica, mentre que la manca de sentit comú d’Ubú Pujol aplicat a la política, resulta un deliri permanent al marge de l’autèntica realitat. Tot al contrari de la lúcida sensatesa de Pla, que pot semblar als ulls d’un clònic consumista actual, una versió delirant dels individus i els seus actes.

Les tres obres representen també la síntesi del treball realitzat en els últims 40 anys per la companyia. Els qui han seguit una part d’aquest trajecte, recordaran fàcilment en alguns passatges les empremtes del Serrallonga, Mary d’Ous, Olympic Man o M7-Catalònia entre d’altres. Això es lògic, doncs no hem trencat mai una tradició que va començar l’any 1962, i que no tan sols afecta a l’estil sinó sobretot a una forma de treball en quadrilla que s’ha anat perfeccionant a través dels anys, fins arribar al magnífic equip actual… i no segueixo, perquè podria ser acusat d’inducció a l’enveja nacional.

Albert Boadella

La trilogia

Direcció

Albert Boadella


Actors

Ramon FONTSERÈ
Jesús AGELET
Minnie MARX
Xavier BOADA
Dolors TUNEU
Jordi RICO
Montse PUIG
Pep VILA
Pilar SÁENZ
Rosa NONELL
Jordi COSTA
Sílvia BROSSA

Equip tècnic

Dramaturgia i direcció: Albert Boadella
Ajudant de direcció: Lluís Elias
Il·luminació: Bernat Jansà
So: Jordi Roig
Regidor: Jesús Díaz Pavón
Director tècnic: Jordi Costa
Director de Producció: Josep M. Fontserè
Producció: Els Joglars

 

Una producció de:


Memoràndum 40 anys

Espectacle

La commemoració del 40 aniversari de la companyia arrenca amb la presentació de La trilogia a Barcelona, al Teatre Poliorama del 20 de setembre del 2001 al 6 de gener del 2002.
Continua a Madrid al Teatro Albéniz del 15 de gener al 3de març del 2002, i es representa també a València al Teatre Principal del 8 al 26 de maig del 2002.

Per problemes de logística (desplaçar i instal·lar tres escenografies simuntàniament) La trilogia no es pot representar a més poblacions i per això només Ubú President o els últims dies de Pompeia anirà de gira alguns mesos de la resta de l’any 2002 i principis del 2003.

El 40 aniversari es celebra també amb diferents actes, cursos, conferències i exposicions al llarg de tot l’any 2002 i principis del 2003:

Publicacions

Albert Boadella publica el llibre en català i castellà Memòries d’un Bufó.

Ramon Fontserè publica en català i castellà Tres peus al gat. Diari d’un actor.

La festa de la commemoració de l’aniversari es concreta en la publicació, en català i castellà, del llibre d’Els Joglars La guerra dels 40 anys .

Per la presentació del llibre Albert Boadella escriu el guió de la representació Breu crónica de la guerra dels 40 anys que és representat pels actors d’Els Joglars amb la col·laboració d’alguns exjoglars a Barcelona al Teatre Poliorama (10/12/2001) i a Madrid al Teatro Albéniz (28/01/2002).

L’Institut del Teatre de Barcelona edita dos llibres sobre la companyia: :
Els Joglars/Espais
, de Joan Abellan, i el primer volum dels textos de teatre d’Els Joglars i Albert Boadella, que conté les obres La Torna, M-7 Catalònia, Teledeum, Columbi Lapsus, Yo tengo un tío en América i El Nacional.

Videos i DVDs

Els Joglars según Daaalí. Un equip de televisió dirigit pel cineasta Llorenç Soler va gravar imatges del procès de creació de l’obra Daaalí des de la primera sessió de treball, fins a l’estrena de l’obra cinc mesos després. Assajos, proves, l’evolució de la dramatúrgia, improvisacions i una extensa entrevista a Albert Boadella, configuren els continguts d’aquest documental.

Els Joglars: Fragments. Edició d’un vídeo de gairebé una hora de duració amb un resum històric de totes les obres, fragments d’algunes escenes de les obres, programes de televisió d’Els Joglars i referències a la història i sistema de treball de la companyia.

Els Joglars en gira: Daaalí en Salamanca. Un equip de televisió va seguir el desenvolupament de les actuacions de Daaalí a Salamanca els dies 2 i 3 de juny del 2001. Des del moment que arriven els camions, el muntatge de l’escenografia, la roda de premsa, els assajos, les proves de llum i so, els camerinos, l’hotel, etc. El reportatge recull també fragments de la conferència i la Classe Magistral que Albert Boadella va impartir amb motiu del 40 aniversari de la companyia a Salamanca.

DVD de l’exposició Els Joglars: 40 anys de l’Institut del Teatre de Barcelona. Edició d’un dvd de l’exposició que es complerta amb vídeos sobre la història i trajectòria d’Els Joglars. Es pot adquirir a l’Institut del Teatre de Barcelona.

PREMSA

Les tres cares de Ramon Fontserè

El Periódico, Barcelona 21 de setembre del 2001. Elena Hevia

Els Joglars i Boadella recuperen la seva trilogia, un retrat de costums i vulgaritats de la vida catalana. L'actor protagonista dóna les claus per disfrutar de les obres.

DAAALÍ
Teatre Poliorama del 20 de setembre al 21 d'octubre

"LA RAUXA INTEL·LIGENT TÉ FONAMENT"

¿Què és aquesta obra?
"El retrat d'un artista genial i una mirada sobre l'art passada pel filtre del mateix Dalí. Una de les coses que més ens interassava era mostrar la persona darrera del personatge que ell es va construir. Era un excèntric a qui a la seva terra ningú li feia cap cas i que, quan se'n va anar a l'estranger, va impressionar a tothom".

¿Quines ensenyances aporta?
"La principal és que la rauxa, quan és intel·ligent -i no la boutade per la boutade-, té fonament".

Puntuació satírica.
"Un 6, perquè carrega contra l'art contemporani. Ho va dir Dalí: l'art abstracte és una pirueta sobre el no-res".

Puntuació lírica.
"Un 8".



LA INCREÏBLE HISTÒRIA DEL DR. FLOIT & MR. PLA
Del 24 d'octubre al 25 de novembre

"EN AQUESTA PEÇA ELS JOGLARS FEM DE VIUDES"

¿Què és aquesta obra?
"Tot i que Pla no s'arribés a casar, en aquesta peça Els Joglars exercim de viudes, en el bon sentit de la paraula. Ens agrada perquè era un individualista que sempre deia el que pensava".

¿Quines ensenyances aporta?
"És la possibilitat d'acostar-se a un escriptor magnífic i a un home contradictori".

Costat positiu del personatge.
"Era un pagès il·lustrat amb una cultura inabastable i un grandíssim periodista, dotat d'una enorma curiositat".

Costat negatiu.
"És veritat que podia ser l'home més tendre i a la vegada el més mal educat. També se'l va acusar d'espia, però com va dir Joan Fuster, si ho hagués sigut, Franco no hauria guanyat la guerra".

¿Quins canvis hi ha?
"Hem definit una mica més el traçat de l'escriptor que fa de narrador de la història. Ara té un perfil més acusat, és més fàcil saber qui és".

Puntuació satírica.
"Un 6".

Puntucació lírica.
"Un 8. Em sento molt a prop del personatge".



UBÚ PRESIDENT O ELS ÚLTIMS DIES DE POMPEIA
Del 28 de novembre al 6 de gener del 2002

"ÉS UNA VENJANÇA CONTRA LA CLASSE POLÍTICA"

¿Què és aquesta obra?
"Esencialment, es tracta d'una sàtira política pura i dura. Una cosa molt higiènica i saludable. Per a nosaltres, Ubú ha sigut una forma de venjar-nos de la classe política i d'anivellar els nyaps de què som víctimes permanents".

¿Quines ensenyances aporta?
"Si s'hagués dignat a venir-la a veure, Pujol hauria après alguna cosa. Però és impossible que algú com ell es rebaixi a aprendre d'uns còmics morts de gana".

Costat positiu del personatge.
És un clown sense sentit de l'humor, però magnífic".

Costat negatiu.
"El títol de l'obra, diferent, ho diu tot: Ubú president o els últims dies de Pompeia. Estem en la recta final. A l'horitzó hi apareix un nou president, Pasqual Maramagnum".

Puntuació satírica.
"Un 10".

Puntuació lírica.
"¡Un 5! perquè, per causes alienes a la nostra voluntat, finalment la soledat i el patetisme del poder queden perfectament reflectits".


PER MOLTS ANYS. 40 ANYS D'ELS JOGLARS. LA COMPANYIA DE TEATRE LIDERADA PER ALBERT BOADELLA HA CUMPLERT QUARANTA ANYS. TOTA UNA TRAJECTÒRIA CARREGADA D'ÈXITS I POLÈMIQUES, I EN QUÈ, SOBRETOT, NO HA FALTAT MAI LA IRONIA.

Presència, del 14 al 20 de setembre del 2001. Dolors Altarriba

Els Joglars enceten una original aventura al teatre Poliorama de Barcelona que seguiran a l'Albéniz de Madrid l'any que ve. Actuaran durant tres mesos a cada ciutat representant el que ells anomenen la trilogia: les obres Daaalí, La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla i Ubú president. Totes, protagonitzades per Ramon Fontserè i adaptades per l'ocasió, la celebració dels 40 anys. Si hi ha una paraula que defineix aquestes quatre dècades de trajectòria és llibertat. A partir d'aquesta paraula intanterem explicar part de la seva història.

LLIBERTAT. Llibertat d'expressió i llibertat econòmca: aquestes són les dues premises que el grup ha tingut sempre presents. La primera, com a ideologia constant en les seves obres, i la segona com a instrument que els ha permès tirar endavant sense "haver de fer la pilota a ningú", diu l'Albert Boadella. La companyia funciona com una empresa i no té mai, preestablerta, una subvenció pública.

LLORÀ, EL. És la finca que la companyia té en propietat a Rupit (Osona). Era la residència d'estiu de la mestressa de l'empresa tèxtil Tecla Sala. La companyia la va comprar l'any 1982 quan Albert Boadella buscava un lloc aïllat de la ciutat per preparar els seus muntatges amb tranquil·litat. Allí, els actors viuen i conviuen mentre dura el muntatge d'una obra -la primera que s'hi va gestar va ser Teledeum-. Allí els actors hi passen els 4 o 5 mesos que dura l'assaig d'una obra. Es cuida de la finca i l'avituallament de la companyia Montserrat Balmes.

IRONIA. És un dels elements que fan servir en els seus espectacles. A vegades amb forma d'ironia fina, a vegades amb forma d'ironia mordaç o sarcasme, a vegades de sàtira... però sempre hi és present. Albert Boadella la reivindica com a necessària per a la seva feina i la vida pròpia, que ell diu que té elements novelescos.

BIOGRAFIA. La que ha escrit Albert Boadella, alma mater del grup. Diu que ho fa ara que encara no té les neurones atrofiades i conserva la capacitat de trobar connexió entre els records. "Jo sempre dic que s'haurien d'escriure tres memòries a la vida: unes a la majoria d'edat, per explicar la infància i els projectes de futur; unes altres a la maduresa, per veure el fracàs total de les esperances, i unes altres a la vellesa, per muntar una història fantasiosa de l'existència. Jo m'he situat en el punt intermig, quan encara tinc una vida professional molt plena. Per tant, no m'he posat ni a passar comptes a ningú, ni a donar-me més importància; ncara no en tinc necessitat. D'aquí a vint anys potser sí. He procurat no fer apologia de res, i per això hi posat les dues veus. La personal, que és la que escriu en català, que explica coses que m'han passat i què en penso, i l'altre, que està en tercera persona i escriu en castellà, tot i que l'escric jo mateix, és la veu que s'ho mira amb distància".

ESPECTADORS. El públic és qui ha mantingut Els Joglars. Però és un públic que ha anat canviant. Boadella diu que hi ha hagut una certa confusió. "S'ha pres Els Joglars com una companyia progre. Nosaltres no som progres; actors com Jesus Agelet, Ramon Fontserè, no se'ls pot confondre amb progres de ciutat. Durant molts anys hem tingut el públic progre d'Espanya. I s'han adonat que potser no érem ja els seus ídols. Els que vénen ara saben que veuran una obra professionalment impecable i expressada amb molta llibertat". En 40 anys han tingut 3.360.500 espectadors.

RAMON FONTSERÈ. L'actor que ha protagonitzat les tres darreres obres de la companyia ha brodat els personatges amb els quals li ha tocat bregar. Fill de Torelló, de 45 anys, Fontserè va entrar a la companyia l'abril del 1983. Havia passat per l'Institut del Teatre a Vic i el grup La Gàbia. A finals de setembre es presentarà el llibre dietari que ha escrit i en què, amb el títol de Tres peus al gat, explica com va donar forma als personatges de Dalí, Pla i Ubú-Pujol.

TORNA, LA. Aquesta obra va suposar un punt d'inflexío en la trajectòria del grup. Boadella va ser detingut el gener de 1978 arran d'una denúncia de la Capitenia General que l'acusava, com a la resta de la companyia, d'un delicte d'injúries i ofenses a l'exèrcit. Boadella ingressa a la presó però es fuga de l'Hospital Clínic, on havia estat traslladat, i s'exilia a França per evitar el consell de guerra. Part de la companyia decideix presentar-se, i l'altra part, fugir. Tot plegat va portar a versions diverses. Sobre le la tornarien a fer, Boadella diu que sí, però amb garanties. "En aquell moment vam baixar la guàrdia d'una manera ingènua. Era el 1977, i si ens haguéssim pensat que ens farien un consell de guerra, no ho hauríem fet, no som kamikazes".

ACTORS/ACTRIUS. Per Els Joglars han passat 101 actors i actrius des de l'any 1962 fins a l'actual trilogia. El més antic actualment és Jesus Agelet. Per formar part de la companyia, el grup va idear un decàleg que incloïa: ser individualista, asilvestrat, antidogmàtic, provocador, desconfiat, anar sempre a la contra, no tenir fantasia, estimar el mal gust, fomentar els enemics i fugir del teatre. Potser no tots complien aquests requisits, però en marxaven havent après encara més teatre. La companyia té actualment 24 treballadors, dels quals 9 són actors. Dins d'aquests hi ha categories, des d'aprenents fins a oficials, i els drets d'autor es divideixen proporcionalment entre els membres de la companyia.

TRANSGRESSIÓ. Transgredir les normes, desobeir les lleis o un ordre. Això és el que han estat Els Joglars i encara ho volen continuar sent. Sense això, no funcionen. És més, Boadella creu que no haurien aguantat tants anys si no haguessin estat maltractats per certa societat pel fet de ser transgressors. "El que ha provocat les subvencions és que la cartellera actual de teatre, fora de les coses eròtiques, podria ser assumida pels últims anys del franquisme. Seria lògic que hi hagués més transgressió. I no hi és, ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a França, ni a Anglaterra... En aquest moment, l'estat ñes l'empresari teatral més gran que hi ha, i fa competència deslleial."


En un rincón del mediterráneo
Els Joglars lleva al teatro Albéniz de Madrid su trilogía sobre Cataluña

El Cultural, El Mundo. 9-15/01/2002. Liz Perales

Por fin Els Joglars llega a Madrid, donde cuenta con uno de sus público preferidos. Para celebrar sus 40 años de vida presenta en el teatro Albéniz, a partir del 15 de enero, sus tres últimas obras: Ubú President o los últimos días de Pompeya, La increíble historia del Dr. Floit & Mr. Pla; y Daaalí.

Dice Albert Boadella en su autobiografía (Memorias de un bufón, Espasa) que "cuando se trabaja por algo que vale la pena, el esfuerzo se vuelve puro juego, se transforma en una forma civilizada de practicar la venganza". Así que el pasado año él y su cuadrilla se lo han pasado vagueando, a tenor de la ingente actividad que han desarrollado para celebrar los 40 años de vida de la compañía. A estas memorias del director hay que añadir La guerra de los 40 años (Espasa), historia breve sobre la compañía Els Joglars firmada por el grupo y en la que se cuenta sus vicisitudes e ideario; además, el actor Ramon Fontserè ha escrito un libro sobre cómo prepara sus personajes (Tres pies al gato, Muchnik). Conferencias, exposiciones, simposios, vídeos documentales completan el programa de juegos. Aunque la mayor diversión para el grupo debe de ser representar sus tres últimas obras, primero en Barcelona y ahora en Madrid, como si de una compañía de repertorio se tratara. En algo más de mes y medio escenificará en el teatro Albéniz los montajes de la llamada trilogía sobre Cataluña: Ubú President o los últimos días de Pompeya, La increíble historia del Dr. Floit & Mr. Pla; y Daaalí.

Sátira política. Boadella ha explicado que a través de estas tres obras el público puede hacerse una idea de las gentes que pueblan ese rincón del Mediterráneo llamado Cataluña, pero también del estilo y del arte teatral del grupo, ya que estas piezas concentran una línea de trabajo que inició con montajes como M-7 Catalonia o Alias Serrallonga. De la trilogía, la primera en representarse es Ubú President o los últimos días de Pompeya (del 15 de enero al 3 de febrero), una sátira política, inspirada en el Ubú de Alfred Jarry pero del que Boadella sólo ha salvado la idea central de la obra: el ansia desmedida de poder de su protagonista que aquí no es otro que Jordi Pujol. Declarado enemigo por el grupo, éste lo castiga con vehemencia. La revisión de la obra, que la compañía estrenó por primera vez en 1981 y luego retomó en 1995, presenta a un Pujol envejecido e incorpora a su heredero político, Artur Mas, y a Pasqual Maragall.

Las obras más literarias. En contraste, La increíble historia... (del 6 al 17 de febrero) y Daaalí (del 20 de febrero al 3 de marzo), más literarias, están dedicadas a dos personajes que Els Joglars venera con cariño: Josep Pla y Salvador Dalí. Pla es el alter ego del director que lo admira por su individualismo, su conservadurismo atípico y su escritura realista y notarial. Con el segundo, Dalí, el grupo comparte ese derroche de gamberrismo, provocación y genialidad del pintor. Boadella ha encontrado en los dos personajes un ejemplo de saneadas mentes como otros lo encuentran hoy en él. No debe ser fácil en Cataluña desmarcarse de los tics nacionalistas y del vanguardismo divino y, además, triunfar yendo por libre; todo no está perdido.

Poner otra vez en escena estas tres obras ha supuesto un gran esfuerzo para los actores de la compañía, -llegan a interpretar hasta diez papeles en cada montaje-, pero en especial para Ramon Fontserè, que hace los tres protagonistas; su trabajo es tan increíble como la historia del Doctor Floit al que da vida.


DESCÀRREGUES